MARC TEÒRIC

 

1. Concepte de les xarxes socials i el seu ús

Les xarxes socials són plataformes digitals que permeten la comunicació i la interacció entre individus, grups i comunitats mitjançant la creació i compartició de continguts. Aquestes eines, que inclouen Facebook, Instagram, Twitter, TikTok, entre altres, han esdevingut una part essencial de la vida quotidiana de milions de persones arreu del món.

Les xarxes socials van començar sent una eina de connexió personal i ha arribat fins a una plataforma multifuncional que inclou àmbits com l’entreteniment, el treball i la formació. L’impacte d’aquestes plataformes sobre els usuaris varia en funció del temps dedicat, el tipus d’interaccions i la percepció personal del seu ús, "els efectes de les xarxes socials sobre el benestar dels adolescents difereixen segons les plataformes que utilitzin" (Mireia Montaña, 2024, p.1). aquests factors estan dins del treball i seran analitzats i estudiats.

2. Relació entre el temps d’ús i el benestar emocional

Diversos estudis han explorat com el temps dedicat a les xarxes socials influeix en el benestar emocional dels usuaris, "A més, s’ha vist que els adolescents que miren molt sovint les xarxes socials per estar pendents d’allò que s’hi diu mostren una trajectòria de neurodesenvolupament diferent en algunes regions del cervell, que comprenen les xarxes emocionals" (David Bueno, 2024, p.1). Un ús moderat pot tenir efectes positius, com augmentar la connexió social i proporcionar accés a informació, mentre que un ús excessiu s’ha associat amb sentiments d’ansietat, estrès i baixa autoestima. Aquestes repercussions poden dependre, en gran part, de la qualitat de les interaccions socials experimentades en aquestes plataformes.

3. Tipus d’interaccions socials en línia

El tipus d’interaccions a les xarxes socials pot dividir-se en tres categories principals:

• Superficials: Interaccions ràpides i limitades, com donar "m’agrada" o deixar comentaris breus.
• Significatives: Converses que aporten valor personal o emocional.
• Íntimes: Interaccions profundes amb un component emocional més elevat, habitualment amb persones de confiança.

Aquestes interaccions poden influir en com els usuaris perceben el seu ús de les xarxes socials, ja sigui com una eina d’enriquiment personal o com una font de frustració. En aquest treball analitzaré als participants per pdoer saber quin tipus de'interacció acostumen a tenir en les xarxes socials, per així poder-ho relacionar amb conceptes com el benestar emocional o sensacions d'ansietat, falta d'autoestima etc.

4. Percepcions sobre l’impacte en les relacions personals

Les xarxes socials poden actuar com a pont per enfortir les relacions existents, "Dins les característiques positives, hi trobam l’accessibilitat a continguts educatius, la millora en la socialització (les xarxes poden actuar com a facilitadores de les relacions interpersonals), la sensació subjectiva de proximitat i la promoció d’un sentiment de pertinença al grup" (Cuesta, U., i Gaspar, S. 2014, p.1). Però en alguns casos també pot generar distanciament. 

Les percepcions dels usuaris sobre com aquestes plataformes afecten les seves relacions sovint depenen de l’ús que en facin, de les seves expectatives socials i de la seva capacitat per mantenir límits saludables. Per tant, es pot arribar a la conclusió que les xarxes socials poden ser una eina molt favorable dintre de la societat, i que ha generat molts estímuls positius, però si se'n fa un mal ús pot arribar a generar malestar i problemes seriosos (enfermetats mentals com ansietat o depressió, o ciberassetjamente entre d'altres).

5. Motivacions principals per a l’ús de xarxes socials

Les motivacions per utilitzar les xarxes socials varien segons les necessitats individuals, entre les quals destaquen:

• Contacte social: Mantenir o establir connexions amb familiars, amics i coneguts.
• Accés a informació: Cercar notícies o continguts d’interès personal.
• Entreteniment: Participar en activitats lúdiques com veure vídeos o jugar en línia.

L’exploració d’aquestes motivacions permet entendre millor el paper que les xarxes socials juguen en la vida quotidiana i el seu impacte en els usuaris. "La motivació d’afiliació es refereix a aquelles conductes que es porten a terme per aconseguir sentir-se part d’un grup o per mantenir el contacte social. Es pot definir com l’interès per establir, mantenir o recuperar una relació positiva amb una o diverses persones" (Atkinson, Heyns i Veroff, 1954, p.13) A través d'aquesta identificació de les motivacions, permetrà poder analitzar algunes conductes posteriors i el ús que en fan degut a les mateixes.

6. Perspectiva crítica sobre l’ús de les xarxes socials

Tot i que els beneficis beneficis són evidents, l’ús de les xarxes socials també planteja riscos com la dependència digital, l’exposició a continguts nocius i la manca de privacitat per mencionar alguns. Aquests factors poden amplificar l’impacte negatiu sobre el benestar emocional i les relacions personals, especialment si no es regula l’ús d’aquestes plataformes.

Aquest marc teòric serveix de base per analitzar els quatre objectius de l’estudi, que exploren la relació entre el temps d’ús, les interaccions socials, la percepció del benestar i les motivacions darrere l’ús de les xarxes socials. A partir d'aquí, a través de la metodología i l'anàlisi dels resultats podem extreure les conclusions i veure si he aconseguit els objectius proposats al principi del treball.